Comprenent els trastorns alimentaris
Sònia Ferri, directora de Context i psicoterapeuta especialitzada en Trastorns de la conducta alimentària, ens explica:
“Per comprendre a les persones que pateixen un trastorn de la conducta alimentària, és imprescindible deixar de veure-les com persones ‘malaltes’, ‘manipuladores’ o ‘complicades’. El que viuen està estretament lligat a les seves experiències de vida, al seu desenvolupament psicoafectiu i, sobretot, al context en què han crescut: l’entorn, les oportunitats de creixement emocional i el patiment acumulat. En molts casos, els trastorns de la conducta alimentària són una resposta a traumes acumulatius, relacions difícils o esdeveniments puntuals, que deixen una profunda petjada emocional.”
La Sònia afegeix que “les persones amb un trastorn de la conducta alimentària porten molt de temps convivint amb un malestar mental crònic, sovint invisible. El trastorn actua com una protecció encapsulant: una estratègia que impedeix créixer però que, alhora, permet sobreviure enmig del dolor. “
“Aquesta protecció opera en tres nivells fonamentals:
- A nivell sensorial-corporal: El control del cos genera una sensació de força i seguretat aparent.
- A nivell emocional: Aquesta percepció de control es tradueix en emocions com l’omnipotència o la autosuficiència.
- A nivell cognitiu: El trastorn reforça pensaments centrats en la idea de control i poder personal”.
Per això la Sònia senyala que “els trastorns de la conducta alimentària són una protecció tan potent i alhora tan difícil de deixar enrere: ofereixen una falsa sensació de seguretat en moments de gran vulnerabilitat.”
Finalment conclou “cada persona és única, i per això és essencial comprendre el significat que té la seva simptomatologia: com l’ha ajudat, què li proporciona i quines altres maneres pot trobar per entendre’s i cuidar-se sense necessitat del trastorn.”
Pel que fa al tractament, Sònia explica que “a Context treballen per restablir la salut física i ajudar la persona a trobar noves maneres de sentir-se bé amb si mateixa, allunyades del control, construint una mirada més compassiva i flexible, allunyada de la perfecció, l’exigència i la productivitat extrema. Perquè, la força interna no està en la exigènia ni en la perfecció, sinó en la capacitat de sostenir el malestar amb flexibilitat”
“Aquest enfocament es fonamenta en un marc teòric que integra les teories del vincle de Bowlby, la teoria de la intersubjectivitat de Stolorow i els principis del psicoanàlisi relacional. Així, es considera que els trastorns de la conducta alimentària són sovint expressions d’un patiment profund vinculat a les relacions primerenques i a experiències de desconexió emocional. A partir d’aquestes bases, el tractament busca establir vincles segurs, promoure l’autocomprensió i oferir un espai per reconstruir una relació més sana amb un mateix i amb els altres”.
