Concepte
Els trastorns alimentaris són alteracions que afecten l’alimentació i nutrició i, per tant, a la salut de la persona que la pateix. Poden portar a conseqüències físiques i psicològiques greus a curt i llarg termini que dificultin el desenvolupament físic i psicològic de la jove. Aspectes com l’aturada del creixement físic, la falta de la menstruació durant llargs períodes a causa de l’estat de desnutrició mantingut o davallades de pes ràpides, osteopènies o osteoporosis són, entre altres, les conseqüències.
També dificulta poder fer les activitats de la vida ordinària tan importants en l’etapa de l’adolescència i l’edat adulta jove com relacionar-se, l’escolarització, i l’adaptació a la vida laboral.
foto de Viktor Kostenko @viktorkostenko_
El trastorn alimentari : desconnexió del mal estar sensorio-corporal i emocional
La persona que pateix un trastorn alimentari ha desenvolupat durant el seu creixement psicològic i afectiu un sentit de si mateixa poc amigable, interpretant-se (sensacions, emocions i pensaments) de manera crítica i avaluadora, poc connectada amb el veritable ésser que és (potent, únic i vulnerable).
Per tal de pal·liar els efectes de la no percepció realista, els símptomes de l’Anorèxia o de la Bulímia (el control, l’obsessió del repte d’un pes, la hiperactivitat física, els afartaments, els vòmits) ocupen cada vegada més espai a la ment proveint de desconnexió fins que s’imposen com una manera “automàtica” de sentir-se, pensar i fer.
foto de Viktor Kostenko @viktorkostenko_
Tractament integral i equip multidisciplinar
A Context entenem que el treball multidisciplinari és condició necessària per procurar una bona recuperació.
El psicòleg s’ocupa dels tallers temàtics d’autoestima, la distorsió de la imatge corporal, de l’acceptació corporal (bellesa imperfecta però única i no defectuosa), psicoeducació de les distorsions cognitives, potenciar habilitats socials i prevenció de recaigudes.
El psicoterapeuta acompanya al pacient a entendre’s, a escoltar-se sense prejudicis i amb compassió i a crear una ment protectora que l’orienta en la lectura de les seves experiències i sensacions de manera confiada, realista i plena.
La psiquiatra ajuda en els moments de crisis o de patiment agut.
La nutricionista aporta apertura i flexibilitat en les idees de la nutrició i els aliments, així com una regulació saludable de l’estat nutricional de la persona.
El dietista crea plans alimentaris variats, rics, suficients i sans. Ensenya el paper de l’activitat física i l’esport pel cos i acompanya en la instauració de hàbits i comportaments a taula.
El xef fa trobades culinàries on l’ambient relaxat, permissiu i divertit fomenta la curiositat per la gastronomia i el gust de probar i menjar.
El cant té components terapèutics com ara ajudar a contactar amb un altre sintonitzant les veus, satisfacció de la col.laboració entre iguals, connectar amb la pròpia veu i amb la respiració (cos), ventall d’emocions que provenen de la música.
- Professora Ioga Sensible al Trauma: Ioga basada en l’evidència per persones que han patit trauma model portat per Maria Macaya i la Fundació Radika.
- Integradora social: Aporta la reflexió i revisió d’arees de la vida de les pacients com la orientació acadèmica o laboral, informació sobre la organització del temps lliure i funcionament d’aspectes socials.
- Arterapeuta: Mitjançant la producció artística amb diversos tipus de material treballem aspectes personals que ajuden a avançar en l’autocomprensió i l’autocompasió. Tècniques com el Kintsugui o l’elaboració de màscares.
- Teatreteràpia: El teatre té com a objectiu dintre del nostre treball en joves que pateixen TCA la possibilitat d’expressar-se dintre d’un personatge, deshinibir-se i experimentar altres rols. Alliberar-se d’alguns i divertir-se mostrant-se.
Equip amb llarg recorregut clínic
L’equip té experiència de més de 25 anys en el tractament d’aquestes problemàtiques, formació especialitzada i treball de creixement personal. Sabem la importància de la supervisió a la nostra professió i de manera setmanal la fem pel mateix equip, i mensualment per un supervisor extern.
Les teories, docents i supervisors que ens fan qui som
El programa està inspirat en teories i tècniques algunes d’elles amb evidència científica i altres amb anys de recorregut. El tractament pel trauma acumulatiu del Van Der Kolk, les investigacions sobre els estils d’aferrament i el desenvolupament psicoafectiu del nadó i l’infant (E. Tronik, Stern), la mentalització de Fonagy i l’escola intersubjectiva de Stolorow i la psicoanàlisi relacional de la Rosa Velasco i en Ramon Riera.
Les teories de la psicoteràpia de grup basades en l’Anàlisi Transaccional d’Eric Berne i George Escribano psicoanalista analista transaccional, ens donen una eina molt completa perquè la pacient vegi els diferents Estats del jo que passa en marxa de manera automàtica i integrar-los com a maneres protectores infantils valuoses, però que ara no ajuden al creixement psicològic.
foto de Viktor Kostenko @viktorkostenko_
FAQs
Els professionals de la salut que són experts en el tractament dels Trastorns Alimentaris inclouen psicòlegs, psicoterapeutes, metges psiquiatres, nutricionistes i treballadors socials entre altres.
Els Trastorns Alimentaris tenen efectes significatius en la salut física (malnutrició, problemes digestius, desajustaments hormonals..) i mentals (trastorns de l’estat d’ànim, distorsió de la imatge corporal, aillament social). És essencial rebre tractament i suport professional per abordar aquests efectes.
Si es té una sospita, el metge d’ atenció primaria (metge de capçalera i pediatre) són els professionals on adreçar-se i a Catalunya a la ACAB, l’ Associació contra l’ Anorèxia i la Bulímia, Acab.org, que ofereix un servei d’ informació, suport i acompanyament específic per a famílies i afectats.
Tot i que les xarxes socials són un espai de comunicació entre els joves també pot ser un lloc on es pot fer apologia dels Trastorns Alimentaris, hi ha mecanismes per tal de denunciar aquestes pràctiques.
Si, existeixen unitats especialitzades en el tractament del trastorn alimentari, en cas de sospita cal adreçar-se al metge de capçalera o al pediatre que realitzarà una valoració i si ho considera pertinent derivarà la persona a una unitat especialitzada.
Si, els trastorn alimentari es considerat una malaltia mental que afecta a la conducta alimentària i té un impacte negatiu en la salut física i emocional d’una persona, requereix una atenció especialitzada per part d’un equip de professionals de la salut.
Els signes d’alerta d’un Trastorn Alimentari poden variar d’ una persona a una altra tanmateix alguns dels més comuns inclouen canvis significatius en els hàbits alimentaris, pèrdua o guany de pes inexplicable mèdicament, obsessió per la imatge corporal, conductes restrictives, preocupació excessiva per les calories, canvis en l’estat d ‘ànim, exercici físic excessiu i aillament social entre altres.
És molt important tenir paciència per tal d’acompanyar a que la persona pugui anar fent conciència de que té un problema.
Interesar-se per altres àmbits de la persona com la relació amb els iguals, el seu estat d’ànim, els estudis etc…. Pot ajudar-la a sentir-se entesa.
No necesàriament, una persona pot estar patint un trastorn alimentari i tenir un pes dins de la normalitat, per això és molt important estar atents a altres signes com les oscil·lacions de l’estat d’ànim, si la persona s’aïlla dels amics…
Si sospites que algú pot estar patint un trastorn alimentari mostra comprensió i ajuda-la per a que pugui demanar ajuda a un professional.
Si, una persona que rep un tractament on es reestableixen els hàbits alimentaris sans, realitza un procés psicoteràpeutic on apren a tenir una idea d’ella més fresca i realista i apren a relacionar-se amb els altres més espontaneament podrà continuar amb el seu procés vital.
No, la normalització dels hàbits nutricionals saludables i la estabilització del pes és necessària però no suficient. Es imprescindible que el tractament inclogui un procés psicoterapèutic per tal de que la persona pugui comprendre els motius profunds que sustenten la seva simptomatologia alimentaria.