Equip de professionals especialitzats en el tractament dels trastorns alimentaris
El trastorn alimentari implica una alteració en l’àmbit de la ingesta i de la percepció de la imatge corporal.
Quan pateixes aquest trastorn desenvolupes creences que limiten la visió de tu mateixa i et generen distorsions en la teva manera de veure’t.
Amb més de 25 anys d’experiència, el nostre equip multidisciplinari t’ajudarà a desenvolupar noves formes de relacionar-te amb tu i amb els altres.
foto de Viktor Kostenko @viktorkostenko_
Què diuen de nosaltres…
"Ella i jo sempre teníem molt bona relació, ens ho explicàvem tot. Però amb l'anorèxia tot va canviar, hi havia un mur entre nosaltres. No sabia com arribar a ella.
Ara veig que hi ha coses que no són com jo esperava, però crec que la nostra relació és més relaxada ara que abans. No em sento tant culpable del què li passa i crec que ella tampoc del que em passa a mi."
Mare de pacient
" Per mí l’estat físic de la meva filla era una cosa que ella feia perquè volia, i que el problema s’acabava menjant. Teníem moltes discussions i baralles a la taula. He entès que ella està fràgil, que es veu malament perquè es pressiona molt per sentir-se millor. Aquesta comprensió em fa sentir-me més orientat."
Pare de pacient
" El menjar ocupava el meu cap, l’obssessió pel pes i estar prima no deixàven que sentís res. Sortir d’allà i fer-me menjar va ser difícil i destruir les barreres que havia ficat per evitar sentir-me insuficient. Aquí tot va començar pel menjar però sobretot el que estic conseguint és decubrir el meu món interior i no necessitar aquesta barrera. "
Pacient
" El primer dia, tot anant cap a Context em preguntava si amb 49 anys era realment una bona opció, ja que no tenia clar que tingues un problema de TCA. Però la primera sessió va ser reveladora... vaig començar a visualitzar com la meva actitud amb el menjar anava més enllà i estava estretament relacionada amb la meva manera d'afrontar la vida. Després de més de 30 anys de trastorns alimentaris, estic encantada amb el treball que estem fent per trobar la meva essència. "
Pacient
" Porto vivint amb TCA des dels 12 anys, però diagnosticada des dels 25. Al principi no n'era conscient. Estava trista i pensava que el meu problema era que em queien els cabells i se'm trencaven les ungles. No sentia el dolor ni el cansament, només una veu que em deia que mai era suficient i que no podia parar encara. Amb els mesos de teràpia he descobert que el que em passava no tenia a veure ni amb els cabells ni amb les ungles. Ni tampoc amb el menjar o amb el cos.
El problema era no haver pogut posar paraules a què sentia perquè ni tan sols em permetia sentir. Tampoc demanar ajuda, perquè havia de poder sortir-me'n sempre sola "
Pacient
" Context m’ha acompanyat en el difícil camí de recuperació d’un Trastorn de la Conducta Alimentària. El trastorn em va consumir fins que només va quedar la tristesa, la por i la desesperança. La recuperació és una carrera de fons en la que Context no et deixa sol en cap moment. T’escolten i t’ensenyen a escoltar-te a tu mateix, que és el més important."
Pacient
foto de Viktor Kostenko @viktorkostenko_
Algunes dades sobre els TCA
Al Març del 2023 el Departament de Salut de Catalunya crea la figura del professional referent clínic de TCA als centres de salut amb l’objectiu de tractar els casos lleus per prevenir que es converteixin en greus.
Un 47% de les demandes d’ ajuda que hem rebut durant aquest any són per derivació d’un profesional de la salut, associació d’ afectats, o referent de l’educació. El 32% és iniciativa de la persona afectada. El 20% per detecció familiar.
Segons dades resultants d’estudis i investigacions realitzades, la taxa de recuperació és del 70% en pacients que han rebut un tractament especialitzat.
Què em passa?
Hi ha molts símptomes que poden indicar que pateixes un TCA, aquí en trobaràs més informació.
¿Què em passa?
- Has reduït la quantitat i la qualitat dels teus aliments?
- Et passes molta estona del dia pensant en el menjar i sents la necessitat de compensar el que menges, com vomitar, prendre laxants, saltar-te àpats etc. per por a pujar de pes?
- Has baixat de pes últimament sense cap explicació mèdica que ho expliqui, els altres t’ho diuen i tu no ho veus?
- Tens insatisfacció amb el teu cos i penses que només estant al teu pes ideal podràs sentir-te bé amb tu mateixa?
- Et compares amb les teves amigues i sempre surts perdent?
- Quan les teves amigues diuen de fer un pla, el primer que penses és en el menjar per no saltar-te la teva dieta?
- Tens aliments prohibits i sents conflicte perquè una part de tu menjaria aquests aliments i una altra part et diu que no ho facis?
- Et sents culpable si et saltes les normes que t’has autoimposat amb el menjar?
- Tens la sensació que menges desendreçadament i de vegades amb sensació de pèrdua de control i fins a sentir-te molt plena?
- Creus que tu tens un metabolisme diferent que et fa engreixar més ràpid que a la resta dels teus iguals?
- Discuteixes amb els pares pel menjar?
- Et sents sola i tens por de decepcionar als altres?
- Et poses molta pressió alhora d’estudiar?
Aquests són alguns dels pensaments, emocions i conductes més comunes quan algú pateix un trastorn de la conducta alimentària
Què li passa?
Els trastorns de la conducta alimentària són difícils de detectar a casa. A continuació t’indiquem alguns comportaments propis d’algú que pateix un TCA.
Què li passa?
- Ha exclòs aliments que abans menjava i li agradaven i ha reduït les quantitats?
- Menja lentament i desgrana els aliments?
- Mostra interès en com es cuinen els aliments i participa més a la cuina, cosa que abans no feia?
- Menja de manera diferent a la resta de la família i evita els menjars familiars?
- Has observat que s’està més temps al bany, especialment després de menjar?
- Has notat que ha augmentat l’activitat física i que aprofita qualsevol ocasió per estar dret/a o moure’s?
- Ha perdut pes malgrat que sembla que mengi bé?
- Sovint posa excuses físiques per evitar menjar com dolor d’estòmac, cansament, son o mal de cap?
- Es fixa més en els seus defectes físics que no les seves qualitats?
- El teu fill/filla està més irritable, experimenta canvis d’estat d’ànim més freqüents i té menys paciència?
- Teniu més discussions durant els àpats?
- Tens la sensació que mai no està satisfet? (En relació amb les notes, compres, aspecte físic..)
- Normalment el teu fill/filla diu que tot li va bé?
- Sents que la relació amb ell/ella ha canviat?
És difícil detectar els trastorns de la conducta alimentària a casa. Algunes de les conductes característiques coincideixen amb l’arribada de l’adolescència. Aquests són alguns dels pensaments, emocions i conductes més comunes quan algú pateix un trastorn de la conducta alimentària.
foto de Viktor Kostenko @viktorkostenko_
Els trastorns alimentaris
Els trastorns de la conducta alimentària poden presentar-se en diferents formes d’expressió. El DSM-5 els classifica en Anorèxia Nerviosa, Bulímia Nerviosa, Trastorn per afartament i Trastorn del comportament no especificat, entre altres.
Anorèxia nerviosa
L’anorèxia nerviosa és un trastorn alimentari caracteritzat per la restricció de la ingesta, baix pes corporal, preocupació intensa per guanyar-lo i distorsió de la imatge corporal.
Anorexia nerviosa
Una intensa por a guanyar pes malgrat tenir un pes corporal baix
Una perturbació en la manera en que la persona experimenta la seva forma corporal, que es manifesta per una valoració indegudament influida pel pes o la forma cororal, o negació del pes corporal baix.
En les persones que han tingut la menstruació, la presència d’ amenorrea, es a dir ,
l´absència d’ almenys tres cicles menstruals consecutius.
Bulímia nerviosa
La bulímia nerviosa és un trastorn alimentari amb episodis recurrents de sobreingesta i conductes compensatòries inadequades. Causa preocupació per la forma i el pes corporal i interfereix en la vida diària.
Bulimia nerviosa
Conductes compensatories recurrents i inadequades , per evitar l’ augment de pes . Per exemple vòmit autoprovocat, ús excessiu de laxants o diurètics, períodes de dejuni o exerci físic excessiu.
Aquestes conductes compensatòries ocorren amb una freqüència mínima de dues vegades per setmana durant un mínim de tres mesos i no és produeixen exclusivament durant els episodis d’ anorèxia nerviosa.
La percepció de la pròpia forma i pes corporal te una influència excessiva en l’ autopercepció de la persona
Trastorns no especificats
És una categoria diagnòstica per a símptomes relacionats amb trastorns alimentaris que no compleixen criteris específics d’un trastorn concret.
Trastorns no especificats
Que no es presentin tots els símptomes no vol dir que no hi hagi gravetat o que la persona no necessiti tractament.
Trastorn per afartament
Consisteix en episodis recurrents d’ingesta excessiva d’aliments amb falta de control i sentiments negatius associats
Trastorn per afartament
Presència recurrent d’ episodis d’ ingesta d’ una quantitat d’ aliments clarament superior a la que la majoria de persones consumiria en un període similar, juntament amb la sensació de falta de control sobre el menjar durat aquests episodis.
El episodis es carateritzen per almenys tres dels següents aspectes: ingesta més ràpida del normal, ingesta fins a sentir una gran sacietat, ingesta d’ aliments sense tenir gana física, ingesta en solitud per evitar el judici dels altres, sentiments de culpabilitat, vergonya o malestar després de la ingesta.
Els episodis es donen amb una freqüència mínima d’ una vegada per setmana durant un mínim de tres mesos
No hi ha presència regular de conductes compensatòries inapropiades com ara el vòmit autoinduït, l´ús excessiu de laxants o diurètics, períodes de dejuni o exercici físic excessiu, com en la bulímia nerviosa
Diabulimia
La diabulimia fa referència a la pràctica perillosa en què les persones amb diabetis tipus 1 redueixen o ometen la dosi d’insulina per tal de controlar o perdre pes, posant en risc la seva salut física i emocional.
Diabulimia
Parlem de Diabulimia quan ens referim a les persones amb diabetis Mellitus tipus 1 que fan una mala gestió alimentària i una adaptació de la insulina amb l’objectiu de perdre pes.
Entre un 20% i un 40% de persones joves amb diabetis manipulen de forma habitual la seva pauta d’insulina per ajustar el seu pes. Com no presenta les conductes que acostumen a caracteritzar el trastorn alimentari, aquest pot passar inadvertit.
La diabetis comòrbida amb TCA, per tant, empitjora el pronòstic d’ambdues malalties.